PER A QUÈ SERVEIX REALMENT L'AVALUACIÓ?

Arribats a aquest punt, després de parlar tant sobre què són les competències, com aprendre per competències i la seva importància, ens sorgeix la qüestió de l'avaluació. Des del meu parer, la metodologia i l'avaluació no són una més o menys important que l'altra sinó que totes juntes, amb la mateixa implicació, són indispensables en el procés d'aprenentatge dels nostres discents. 

Si tan important em sembla, i ho anivello amb la utilitat de la competència, és per què un bon plantejament de l'avaluació pot ajudar a un nen a aprendre i, això és el que pretenem: que aprenguin de manera significativa, que siguin capaços de resoldre varietats de problemes diferents, que aprenguin dels seus erros i valorin quan ho fan bé. Si aconseguim aquests punts coneixeran com d'important és aprendre al llarg de la vida i no parar de descobrir coses noves, bé, fins que no mori la nostra curiositat i les nostres ganes.

Un nen obrint les portes del coneixement amb l'ajut de la seva curiositat.
http://www.flickr.com/photos/conorkeller/4028043294/sizes/m/in/photostream/

El nostre gran error és la concepció de l'avaluació, per tant, des de bon començament, ja està malament plantejat. Tanmateix el procés d'avaluació és molt complicat i necessitem previament conèixer la seva importància.

L'objectiu de l'avaluació és entendre i valorar el procés d'aprenentatge de l'alumne per a mesurar el seu èxit i els seus errors. A partir d'això sabrem si anem ben encaminats i el nostre paper a classe és l'adequat, si ensenyem competències i de bona manera.


Per a començar, les avaluacions inicials són clau per a conèixer quin és el nostre punt de partida, quins són els coneixements previs de l'alumne, perquè tots tenen les seves idees, abstractes, no necessàriament amb fonament, sense lògica, sense que ningú els hagi explicat res, però són allà. Posant un exemple, un nen pot pensar que els dies ennuvolats el sol s'ha amagat darrere els núvols perquè té vergonya de ser vist. Si aquest és el nostre punt de partida comprenem que hi tenim molt de treball per fer, però si tenim en compte el que pensa el nen serà més fàcil per a ell entendre la realitat.


És indispensable posar en comú quins són els objectius d'una unitat temàtica o qualsevol projecte. Què hem d'aprendre d'això? els alumnes que es troben situats en el temari i es saben planificar aprenen millor. Com diu na Neus Sanmartí citant en Kafka "la persona que és lenta però no perd de vista la seva finalitat va sempre molt més ràpida que aquells que avancen sense perseguir un punt fixe". Han de saber què han d'aprendre i per què, és un procés lent però val la pena. L'educació ha de ser lenta i significativa, tot i que pensem que donar una classe sencera per aclarir dubtes sobre el que és important és perdre el temps no ho és, estem assentant les bases del seu coneixement.

http://www.flickr.com/photos/64177699@N02/5930425828/sizes/m/in/faves-68845901@N07/

Per a avaluar el treball de la classe hem de recollir informació, mitjançant instruments o no, a partir d'aquesta informació emetre un judici o conclusió per a avaluar si s'està fent un bon seguiment del coneixement i, si no és així, replantejar les activitats de nou o la metodologia sencera si es cal, per a encaminar-los com cal i aprenguin de veritat. Quan parlem d'instruments o eines, podem posar el típic exemple de l'examen o també uns altres com ara preguntes enfocades a una reflexió i mai a una repetició del que diu el llibre o s'ha dit a classe. Posaré un exemple: si el tema a tractar a classe són les flors o els arbres, no podem fer la típica pregunta "què és un arbre?" o "com s'alimenten els arbres?". Hauríem de replantejar una bona pregunta que els hi creï un conflicte de idees com ara "com pot ser que un arbre cada any siga més alt o més gruixut?". És una qüestió que els obliga a conèixer què és un arbre, com s'alimenta però, també com és el seu funcionament i ho ha de relacionar tot. D'aquesta manera podem entendre què entén el nen i, el més important, en el cas que s'hagi equivocat, saber el perquè i de quin tipus ha sigut l'error perquè, depenent de l'error hem d'adoptar una manera o una altra d'actuar. Si el nen s'ha despistat i ha confós conceptes requereix un avís o un repàs però, si ni tan sols té clar què és un arbre o una planta, el que seria més greu,requereix plantejar què està fent malament el docent?


Així doncs, entenem l'avaluació com un mètode per a millorar l'acció del docent sobre els discents per tal d'encaminar-los, d'orientar-los cap al coneixement.


Segons Zabala, tradicionalment, l'avaluació és un instrument classificador i quantificador i no hi ha res més desmotivant i frustrant que sentir-se inferior, infravalorat o menyspreat. A fi de comptes, és el que s'aconsegueix a les nostres classes. Aquests punts de vista els vaig esmentar a la publicació de la setmana passada.
Tenim nens que han tret un 5 i altres que treuen un 9. La darrera cosa que volen sentir els nens que han tret un 5 és la famosa pregunta del què has tret en aquest examen... Aquesta classificació no garanteix un aprenentatge, a més a més, si el contingut de l'examen s'ha donat a classe fa una setmana i les preguntes formulades són de caire repetitiu i no inciten a l'alumne a desenvolupar qüestions o crear informació, no els estem orientant cap a un aprenentatge competent.

http://www.flickr.com/photos/good_day/11576494/sizes/m/in/photostream/
Nen desmotivat i cansat de suspendre i no entendre gaire bé el perquè.

El que passa és senzill, no tenen res clar els nostres alumnes. Tenim un problema gros quan un nen ni tan sols sap què és el que és important d'aprendre, què pot sortir a l'examen, com li ha anat l'examen, etc. es troba totalment perdut...

He de criticar una altra vegada l'examen perquè no valora el procés d'aprenentatge i tampoc les diferents dificultats o potencial dels nens, només es valora el producte, el resultat, és per això que quan els hi plantegem un problema de matemàtica ho llegeixen una o dues vegades en altres bons casos, llavors, una idea els hi apareix al cap i corren per a posar-la en pràctica abans se'ls escapi aquest moment de lucidesa com si fos una inspiració divina. Ni llegeixen i comprenen bé el problema, ni fan una reflexió sobre el que  han de fer i com dur-ho a terme i segurament, ni comprenen el procediment matemàtic. Per què han una sumar i no multiplicar? creuem els dits perquè sàpiguen el què se'n fan.

http://www.flickr.com/photos/nathan_and_jenny/2351400025/sizes/m/in/photostream/
Grup treballant sobre un experiment de classe, col·laboren i s'ajuden entre elles.

Clarament, competència i avaluació van donades de la ma. El que ens ofereix un altre tipus d'avaluació diferent a la tradicional i tristament, l'actual en moltes aules, és un aprenentatge mentre aprenen. L'autoavaluació o la coavaluació els ajuda i els fan interactuar entre ells, són partícips de les correccions. Sabem que és molt difícil veure els nostres propis errors però quan ho fem, ens queda tot molt més clar i ho entenem de veritat, i de sobres sabem que els errors en els altres els veiem bé. El que s'intenta és que entre ells s'ajudin i s'expliquin arribant a coneixes a ells mateixos i en quins errors no han de caure. A més, quan corregeixen els companys aprenen valors com la sinceritat, l'empatia, són més comprensius i legals.



Tampoc estic d'acord amb els deures per a casa, em sembla una pèrdua de temps Podríem dir que així treballen ells sols i estan obligats a pensar per ells mateixos però, moltes vegades no els fan, o els fan de qualsevol manera per dir "ho he fet, però no em pots culpar perquè estiguin malament". I si a més els hi posem una nota numèrica es miraran la nota, el que estam avaluant, i no el procés, els seus errors o anotacions de com podríem millorar.
Fent activitats a classe on tots participin i els fem pensar i a més si s'avaluen entre ells millor perquè ho fem més atractiu i més comprensible, d'aquesta manera ells són els veritables protagonistes.


Hi ha diverses tipologies d'avaluació que podreu trobar en aquest enllaç, són interessants i es troben ben classificades i estructurades, recomano que s'ho mireu, tot i així, explicaré les més comuns i les més utòpiques.

Com exposa na Neus Sanmartí a la conferència a Eivissa, 2011, tant són necessàries les autoavaluacions com la coavaluació. A la primera els nens o el mestre s'han d'avaluar, en el segon cas els nens s'avaluen entre ells i el professor dona pautes, consignes per a saber què han de valorar. Això es simplifica amb el seguiment d'una rubrica pautada prèviament. Amb aquest esquema som més objectius. En darrer lloc queda l'heteroavaluació que és aquella que fa el professor.
Deixo informació addicional i exemples sobre les rúbriques en aquest enllaç.


Entre altres models, el que considerem ideal seria una avaluació de tipus  inclusiva, processual, global i formativa que integra l’ajustament de l’ajuda pedagògica a la diversitat de capacitats, interessos i motivacions de l’alumnat, pretén orientar, regular i corregir el desenvolupament de l'activitat, avalua al llarg d’un període prèviament fixat i es dirigeix a determinar aspectes clau d’un conjunt.


I per acabar, hem de tenir molt en compte no caure en incoherències com ara intentar ensenyar en competències però avaluar de manera incorrecta, així no avancem res. Hem de creure en la necessitat d'un nou replantejament de l'avaluació i de l'educació en general. Queda molt de camí per a recòrrer però hem d'encarar a aquest repte amb ganes i compromís. 

http://www.flickr.com/photos/multnomahcountylibrary/5550496353/sizes/m/in/faves-68845901@N07/
Només hem de guiar-los per a que explorin el món i coneguin de veritat.

ENSENYAR PER COMPETÈNCIES

No és gens fàcil enfrontar-se al repte d'ensenyar per competències però menys ho és encara si no creuem en la necessitat de treballar en competències. Aquest concepte no és nou, els nostres professors ho varen fer, si més no, varen triar de fer-ho, el que és feia abans no és que estigui malament del tot, sinó que necessita molta millora, és per això que penso important definir aquesta manera de fer. Els grans pedagogs ja defensaven un ensenyament per competència, en l'educació no és nou el terme, pot ser sí al sistema educatiu i ho hem d'introduir.

No sempre les alumnes més capaços de fer front un problema són les que demostren saber més de teoria. Quines són les més competents? d'aquí la paraula competència. Cadascú pot resoldre problemes i entendre diferents contextos perquè ha assolit millor el concepte però de manera pròxima, de manera que ho desenvolupen i saben copsar-ho per a desenvolupar diferents situacions semblants en relació amb aquest problema. És a dir, sap el que és i sap què ha de fer i, per això, cal que s'enfoqui el que volem que entenguin des de situacions reals on l'objecte d'estudi tingui sentit i una utilitat evident. D'aquesta manera és com podem formar esquemes d'actuació. Per tant, el que hem de millorar és la capacitat d'anàlisi, els nostres discents han de fer front a un veritable exercici mental de relació i resolució i això no és aconsegueix d'altra manera que fent-los investigar, fer-los descobrir palpant la realitat. L'examen com a model avaluatiu avui en dia senyors, es troba totalment obsolet. La memorització no és aprenentatge.

http://www.flickr.com/photos/acplinfo/6303057099/sizes/m/in/photostream/
En aquesta imatge les nenes experimenten l'electricitat d'una manera més amena,
estan vivint una experiència que pot ser recordaran durant molt de temps. Es
diverteixen però aprenen. Ara ja saben com actua la electricitat estàtica.

Per a què serveix l'escola? per educar? per ensenyar? bé, serveix per formar persones, és a dir, donar un enriquiment integral d'un seguit de àrees de diverses índoles per a que cada persona siga participativa, capaç i autònoma al llarg de la seva vida. El saber és l'estril més útil. A més a més, per a arribar a ser una persona competent hem de dominar tant el coneixement, els procediments necessaris per ensortir-nos airosos dels possibles problemes amb que la vida ens sorprendrà amb la seva arbitrarietat i, sobretot, tenir actituds. La nostra escola també ha d'ensenyar en valors, la generositat, l'empatia, la humilitat, etc són valors bàsics que ens asseguren que els nostres nens arribaran a encaixar en societat. Aquesta tasca es fonamenta amb la importantíssimaacció dels pares i familiars. A l'escola s'ensenya i s'educa però a casa s'han de empapar d'allò que és bàsic saber. En conclusió, cal tractar totes les dimensions de la vida: professional, personal, interpersonal i social. 

Aprofito ara que parlem de valors per afegir aquest vídeo que em va emocionar molt.

El problema del nostre actual sistema educatiu s'explica per un error d'objectiu. A l'escola, als instituts... se'ls adverteixen que han de passar una prova. És així com de veritat poden aprendre? Veritablement sembla que es premia als alumnes que tenen millor memòria i són capaços de "vomitar" el contingut el dia de l'examen, però... ho estan aprenent? s'oblidaran del temari d'aquí uns anys, o fins i tot dies? Malauradament tots sabem la resposta. No és té control del coneixement. Hem de oferir la possibilitat de ampliar la seva curiositat mitjançant problemes complexos i fins i tot, fent-los relacionar assignatures. Donar matèries per separat tampoc ens beneficia del tot, seria molt més aprofitós que aprenguessin anglès a l'hora que aprenen ciències. Això ja ho fem sense adonar-nos perquè la escriptura i la parla s'exerciten en totes les assignatures. De manera que l'ideal seria fer projectes on es tractin diversos aspectes, els científic, l'artístic, històric, etc. Aprendrien d'una manera més enriquidora.


A més a més, aquest sistema d'avaluació basat, en molt casos en un únic instrument, com ara l'examen són els indicatius de "si un alumne val o no val" així de clar. És una avaluació classificadora, basat en un numeret que ens dirà si un alumne sap i pot passar de curs, arribar si vol a la universitat i assolir els seus reptes a la vida. Al cas contrari, un nen no val perquè no ha tret la nota mínima i es pressuposa que no disposa dels mínims, no ha estudiat, no ho sap, no vol fer res, no mereix passar de curs i arribar a estudia allò que volgués fer a la seva vida. És una desmotivació i frustració important. Podríem parlar estona sobre el fracàs escolar, però aquest es un altre tema que no estem tractant, hi té a veure però hi intervenen altres motius.


Aquesta és la nostra manera de funcionar. No cal que tots els nostres discents arribin a la universitat, no tots voldran arribar, és per això que no només s'ha d'ensenyar en continguts, hi ha més que s'ha d'aprendre de la vida a banda de, posem per exemple, el cicle de l'aigua. L'àmbit social és clau, per tant la funció de l'escola no és seleccionar, classificar o limitar. la seva funció és la de guiar, orientar els discents en funció de les seves possibilitats per trobar el seu lloc en la societat però tampoc és res fàcil formar segons les necessitats i nivells, és una utopia que no hem d'oblidar per a saber quina és la nostra direcció al camí, tal i com pensa n'Antoni Zabala, la utopía ens ajuda a delimitar el camí.


A grans trets, aquesta reflexió que ofereixo parteix de les idees d'en Zabala, l'autor del ja esmentat en aquest bloc i en el de les meves companyes de classe, 11 ideas cáves, cómo aprender i enseñar competencias també d'una conferència on parla d'educació. I per saber més encara us deixo el següent vídeo, per anar obrint i alimentant les ments!

 

KUENTALIBROS

Avui, vull dedicar aquesta publicació en fer esment a un espai molt enriquidor que no coneixia en absolut, s'anomena kuentalibros. És un projecte dedicat a fomentar la lectura, des de nens petits de primària fins arribar a gent gran, i es que, a qualsevol li agrada llegir. Aquesta pàgina web pretén fer-nos llegir, però també escriu-re, parlar i escoltar, perquè es poden penjar escrits, textos, assajos... i també vídeos. Tothom hi pot participar, per a donar el seu punt de vista o simplement per recomanar un llibre exemplar, tal com fa Marat, un nen de set anys que ens recomana llegir una aventura sobre dinosaures en el video següent:

Pot ser me'l llegiria, tot i ser un llibre infantil, m'agraden els dinosaures i en Marat m'ha convençut!


La meva classe i jo també hem fet la nostra petita aportació al món dels "kuentistes" gràcies a la nostra professora Gemma Tur Ferrer. Els nostres treballs sobre el llibre Va de mestres escrit per Jaume Cela i Juli Palou ja estan penjats a Kuentalibros preparats per a qualsevol que els vulgui llegir, a més del nostre treball audiovisual fet a PhotoPeach . Tot junt en aquest mateix enllaç.

Em sembla meravellós que els nens puguin parlar en aquesta pàgina sobre llibres que els hi agraden, veure altres nens compromesos amb la lectura i trobar altres llibre per llegir. Llegir és tan beneficiós per als nens ( i a adults també, per suposat) que hauria de ser una preocupació d'aquestes importants, d'aquestes que se¡n diuen que són bàsiques. És la clau inculcar-los en la lectura, ensenyar-los a gaudir d'un llibre.

A banda del treball mental que requereix com ara, la concentració, l'atenció, el procesamemt de la informació, l'emmagatzemament de la informació... també dóna un gran estimul. Els nens s'emocionen, gaudeixen de les il·lustracions i a més, s'ho passen bé. Quan li donem un llibre a un nen li fem un veritable regal.

"Un llibre és una perxa que permet donar salts inimaginables en l'espai i en el temps; el testimoni de la més bella carrera de relleus; un infal·lible i íntim amic silenciós." Antonio Gala.

Els agraïments a Kuentalibros no és només per el seu entusiasme a l'hora de contagiar la lectura, sinó que, també vull agrair que hagin acceptat els nostres projectes i els hagin donat una altra dimensió. Els nostres treballs són a l'abast de tothom i això ens omple de satisfacció i ens consciència per a treballar més i esforçar-nos de debò. Ens ha donat una motivació molt gran.

Salutacions de part d'un grup, crec que així ho sentim totes, molt entusiasmats.