ENSENYAR A L'EDUCACIÓ INFANTIL

Quina és la importància de l'educació en edats tant tempranes? 

http://www.flickr.com/photos/amishsteve/76741449/sizes/m/in/faves-68845901@N07/

Em refereixo a l'educació infantil, actualment, aquella que atén a nens i nenes des del naixement fins als sis anys d'edat. S'ordena en dos cicles: el primer comprèn fins als tres anys i el segon de tres anys fins als sis anys.
Les primeres escoles infantils varen sorgir per necessitats de les famílies, els calia que algú cuidesés els seus fills durant unes hores. Així sorgeixen les primeres institucions benèfiques o d'assistència però, no destinades explícitament a l'educació en cap dels seus sentits. Si els nens aprenien era colateral, no era la finalitat d'aquestes primeres organitzacions i si ho eren, deuria ser per voluntat pròpia de les persones encarregades de cuidar els nens, persones afectives i també implicades en el creixement i maduració dels nens que tenien al seu càrrec.


Ja des del començament de la història pedagogs i autors destacats consideraven la importància d'una educació feta a mesura per als nens més petits, en general els primers anys, fins arribar als 6-7, que és quan són més receptius i es troben en l'edat propícia per a descobrir aprenent.  


Un dels més coneguts va ser Quintiliano Marco Fabio, que propugnà una educació infantil en la idea que els primers aprenentatges són els més consistents i perdurables per tant, era necessari un aprenentatge formal per als infants.
Rousseau deia que no hi hem d'omplir de coneixements la ment infantil, el que és important és que els nens puguin jutjar i valorar el seu voltant. Per tant, es tracta més del desenvolupament de capacitats i habilitats que la transmissió de coneixement.
Aquest pedagog va ser qui va inspirar a posteriors com Froebel, figura pedagògica més important del segle XIX, les idees del qual defenien nous mètodes adaptats al nen i per suposat, eren de caràcter educatiu. A banda d'aquests, molts autors van defendre aquest paradigma fins al punt que, a l'actualitat encara és uns dels temes més a tractar per la seva controvèrsia.


La LOGSE va ser la primera llei espanyola que va donar a l'educació infantil el reconeixement que li calia, va ser inclosa en els ensenyaments generals del sistema educatiu, juntament amb l'educació primària, l'educació secundària, formació professional i educació universitària. Aquesta llei va madurar fins a l'actual LOE, no era una llei definitiva però, va suposar un gran avanç en l'àmbit infantil.
En l'actualitat l'educació infantil té un caràcter no obligatòri, tanmateix, hi ha places suficients per als demanants de matricula, l'Estat respon a tota la demanda i enten el dret a la escolarització de tots els nostres nens i nenes.


La consideració d'etapa optativa dona lloc a discussió a la comunitat educativa, en àmbit polític i a les famílies. Hi ha un debat sobre quina seria la millor edat per a iniciar-se a l'etapa escolar. No se sap fins a quin punt és beneficiós per als nens anar a l'escola amb menys de 6 anys. 

http://www.flickr.com/photos/lsuchick142/5611306042/sizes/m/in/faves-68845901@N07/
A molts pares els hi dóna una por tremenda deixar els seus petits fills a escoles, pretenen protegir-los d'experiències
dolentes. S'estimarien més tenir-los a casa i cuidar d'ells però, d'aquesta manera no tenen en compte
les necessitats més bàsiques, com ara la de socialització. 

S'opina que els nens de 2 anys, de 4, o fins i tot de 6 anys, són encara massa menuts per afrontar aquest dur i dràstic canvi. Anar a l'escola suposa fer pràctica de moltes activitats que abans ni tans sols els calia entendre, com per exemple, els hàbits sociabilitzadors, conviure amb altres nens, descobrir quin paper exerceixen al seu entorn, aprendre a ser més tolerant i empàtics... són exemples però, no són els únics obstacles que trobaran. 

Imatge

Per altra banda, quant abans es familiaritzin amb aquest entorn, es defèn que més fàcil els hi resultarà aprendre, però també trobant-se a gust amb els companys, amb el professor i amb la institució educativa. Es considera que sobretot als 3 anys, els nens podran enriquir-se molt més en un ambient escolar que no pas a casa. Si es troben amb més nens, poden jugar, compartir, interactuar, etc. adquiriran vivències que l'ajudaran a comprendre's a ell mateix i a la resta. Els nens que no han anat a escola abans del 6 anys i s'enfronta a la primària sense tenir uns conceptes bàsics ho tendran més difícil que nens que ja s'han iniciat, hi ha diferència de nivells i els nens ho poden captar, poden notar la superioritat escolar dels seus companys, com per exemple que uns sàpiguen escriure el seu nom i uns altres que no. Es poden deslligar sentiments de frustració i rivalitats. 


A més a més, un professional, un mestre, sap com guiar els nens, com motivar-los i estimular-los com cal. No vull dir que els pares no puguin ser capaços d'atendre a nivell cognitiu, social, artístic, emocional o físic, tal i com cal als seus fills o, fins i tot, que els hi ensenyin competències. Pot ser sí, però el panorama actual de la nostra societat no facilita, de cap de les maneres, una educació a casa. Els pares han de treballar i els horaris no els hi permeten atendre tot el que els hi agradaria als seus fills. Per això, el paper de l'escola és essencial, indispensable i de gran responsabilitat. 


El treball d'un docent no és gens fàcil. Dia a dia és una lluita contra qualsevol imprevist, "coses del directe", també ha d'organitzar-se perfectament, és a dir, tenir ben clar el què? quan? El per què? com? I on? Tot això, en un terreny gens sòlit, qualsevol programació pot fallar, ha de tenir la capacitat d'autocorrecció i ser flexible si els seus discents ho necessiten. Sense oblidar mantenir un ambient harmònic i adequat per a l'aprenentatge, per descomptat.
No més difícil, però sí de caire diferent, és la feina del mestre d'educació infantil. Partint que els nens no hi estan acostumats a aquest entorn, a la quotidianitat, a la disciplina, a l'ordre... A banda d'educar, els ha de cuidar. És una responsabilitat enorme.
Recomano el llibre Ensenyar i aprendre a l'educació infantil de la nostra conguda Isabel Solé, Teresa Huguet i Eulàlia Bassedas, d'on he tret algunes idees.

http://www.flickr.com/photos/janellie23/5513132299/sizes/m/in/faves-68845901@N07/
Jugant amb plastilina adquireixen habilitats motòriques de precissió a més, desenvolupen la seva creativitat
els, estimulen els seus sentits sensorials i s'ho passen d'allò més bé. 

Gràcies al currículum de la llei actual, LOE, els docents parteixen d'una base per saber què han d'apendre els nens a infantil i com els han d'avaluar, aquest segon punt ja l'hem tractat en una publicació anterior.
La finalitat d'aquesta metodologia és que s'elabori una imatge positiva i equilibrada de si mateixos, adquireixin autonomia personal, descobriran les possibilitats que els ofereix el cos i del moviment aprenent hàbits de control corporal. També pautes elementals de convivència i relació social, com per exemple, aprendre a respectar el diferent, sense excloure la importància de les característiques físiques, socials i culturals del mitjà natural i l'entorn familiar. També, a més d'aquests objectius, es primordial el coneixement de si mateix i l'atutonomia personal, coneixement de l'entorn i el llenguatge. Aprendran actituds, procediments i conceptes amb propostes d'interès i sobretot, significatives.

Imatge
Hàbits d'higiene

Imatge
Hàbits d'higiene

En el primer cicle se centra l'atenció especialment, a l'adquisició d'hàbits elementals de salut i benestar, al control motriu i les seves habilitats manipulatives, desenvolupament del llenguatge, a l'establiment de vincles afectius i el control dels sentiments i emocions i la seva expressió.

La millor manera que aprenguin aquest tipus d'activitats és a partir de rutines, també poden anar acompanyades de cançons, d'aquesta manera s'organitzen i sàpiguen el què han de fer, els hi dóna seguretat perquè saben què fer i per tant, són més participatius

Imatge, A classe fent música.

L'aprenentatge de la lectura i escriptura s'iniciarà en el segon cicle, sempre tenint en compte l'experiència de cada nen com a punt de partida. També s'iniciaran en les habilitats lògic-matemàtiques bàsiques, de les tecnologies de la informació i la comunicació, a més de l'expressió musical i plàstica, també s'aproximen a l'ús oral d'una llengua estrangera.


Hem de tenir en compte en tot moment que  cada nen tindrà unes limitacions, segons la seva maduració personal, que poc a poc aniran desenvolupant els quatre pilars bàsics que ha d'aconseguir l'educació infantil segons J. Delors i, que explica al llibre La educación encierra un tesoro: 

"saber conèixer, saber fer, saber conviure i saber ser." Segonds Delors l'educació infantil és essencial per a l'aprenentatge al llarg de la vida, quant abans comenci el nen a iniciar-se al món educatiu, abans aprendrà sobre les seves necessitats i virtuts, serà capaç d'explotar el seu potencial.

Personalment, m'ha emocionat molt aquest darrer vídeo, m'ha agradat molt l'energia que empeny en ajudar els seus companys a dir bé el nom dels dinosaures, és nota que li agrada el tema i té l'oportunitat d'expressar-ho. El que ja m'ha deixat amb la boca oberta ha sigut al minut 2:00 quan la mestra li fa una pregunta i ell la respon en anglés! Impressionant. També he de confesar que m'agraden els dinosaures, també ha influït :)

MALEÏT CURRÍCULUM!

Si recordem els nostres anys d'escolaritat, l'escola, l'institut... de segur recordarem com estaven de preocupats els nostres antics professors per apurar el llibre de text, explicar tots els temaris, donar-ho tot, exàmens d'última hora tots junts i amb presses, etc, etc. I de ben segur, quan erem més joves pensàvem "idò, si no dona temps, no feim aquest tema i aquet altre!", a més a més, algun de nosaltres recordarà que el professor de matemàtiques ens va "perdonar" el tema de probabilitats perquè era "menys important"...
Com pot el professor decidir que un tema és menys important? Considero, des de'l meu humil punt de vista, que la probabilitat, probablement, valgui la redundància, és unes de les regles més ùtils per al nostre dia a dia. No és que siga menys important, sinó que era menys contingut teòric i calia sessions de pràctica i això no se sap quan de temps requerirà.
Es cometen aquestes errades per l'estrès que causa el currículum.

 http://www.flickr.com/photos/slipstreamblue/2826080720/sizes/m/in/photostream/
Professora estressada per la quantitat ingent de continguts que ha de donar i la manca de temps.
M'agradaria donar èmfasi al detall de la seva cara, per molt que s'ho proposi o vulgui ser ràpida com un raig, ho té força complicat.

Si us esteu espantant d'aquestes afirmacions és perquè teniu alguna noció sobre el currículum, i teniu una mica d'enteniment.

Què és el currículum?
És un terme de gran controvèrsia, hi ha maneres diferents d'entendre què és el currículum, hi ha tres vessants característiques que las defineix Serafí Antúnez de la següent manera:

Alguns pensen que el currículum no és més que el contingut, el coneixement que els alumnes han d'aprendre. Per uns altres, el currículum fixa els objectius del curs o l'etapa, és a dir, continguts i actituds en general. I, la definició més encertada s'aproxima a la que fa un profesor en la secundaria:

"El currículum nos habla de qué se debe enseñar pero también de los métodos y estrategias para conseguirlo, así como debe explicitar cómo, cuándo y de qué manera evaluar". 

Recomano llegir la seva publicació sobre el currículum, també la de Pedro Villarubia "Maldito curriculum", os deixo un fragment:

"se enseña espíritu crítico,… siguiendo el currículum. Se estudia el mundo cambiante… con el mismo currículum. Se cambia la educación… poco a poco… respetando el currículum. En sesiones de una hora. Con el culo… sentado. Sobre el currículum. Maldito currículum."

En conclusió, el currículum marca els objectius, els continguts, competències, metodologies i criteris d'avaluació. Respon a les preguntes: per a què s'ha d'ensenyar?, què s'ha d'ensenyar?, quan s'ha d'ensenyar?, com s'ha d'ensenyar?, i què s'ha d'avaluar, com i quan? La LOE acull, a trets generals, aquesta definició.

Les característiques del currículum actual són:

-Currículum únic d’etapa: Suposa la no consideració de currículums especials. És un marc únic en el qual s’hi fan les adopcions i mesures de suport necessàries.

-Currículum com a instrument de treball. És un document per a què el professor s'orienti a ell mateix i a la seva practica educativa.

-Un currículum científic. Està basat amb el constructivisme i en bases científiques, persegueix una pràctica pedagògica científica.

-Un currículum sistèmic. Un canvi en algun dels seus elements, implica un canvi en un altre. Si es modifica una part, de segur afecta a una altra i haurem de modificar-la també, tot el que calgui.

- Una gran i continuada formació i professionalització docent. Aquest és un dels grans reptes, és el que hem de defendre.  -Currículum obert i flexible. Anteriorment al nostre sistema educatiu, es partia d’una estructura tancada on les decisions del currículum es prenien des de l’Administració, deixant poc marge a les decisions del professor. Ara tenim un model mes obert que dona més marge de decisió al mestre, on es planteja la necessitat d’organitzar un currículum amb diferents nivells de concreció. Per tant, és també un currículum descentraitzat, de gran autonomia.

El currículum és la baula que se situa entre la declaració de principis generals i la seva traducció operacional, entre la teoria educativa i la pràctica pedagògica, entre la planificació i l''acció, entre el qual es rescriu i el que succeeix realment a les aules.

Així doncs, el currículum es concreta per nivells:
-El Ministeri d'Educació i Ciència + Comunitats autònomes. Dicten les bases o objectius més generals.

-Els centres educactius fan la concreció curricular.

-L'equip docent elabora el programa d'aula

i si filam més prim, el mestre temporalitza la programació didàctica segons la relaitat de l'aula.

No totes les classes poden seguir el mateix ritme, no tots els nens necessiten la mateixa atenció, és per aixó que els mestres es veuen col·lapsats. Poden fer  variacions, triar de ser més innovadors, de fer projectes, ho poden intentar però, sempre els persegueix el currículum i el temps, que avança molt ràpidament. Y "Aixó és una relaitat com un aula." Gemma Tur Ferrer. Aquesta frase la va dir la meva professora de bases didàctiques i disseny curricular durant una classe, si no l'importa li agafo prestada perquè em va agradar el joc de paraules.

És necessari que aprenguin, o si més no, que es donin a classe, tants continguts? Els hi dóna temps d'entendre, assolir i memoritzar tant? Què és realment necessari que aprenguin?
Si fóssim capaços de triar el gra de la palla, veuriem que així, tenim més temps i possiblement aprendran més, amb l'ajuda d'un professor més fresc i eficaç.

En Aprendre i ensenyar a l’Educació Infantil de Eulàlia Bassedas, Teresa Huguet i Isabel Solé, esmentan el següent:

"Podem dir que el currículum són el conjunt de sabers culturals que, en un moment donat, els responsables polítics i els especialistes en educació acorden que cal treballar a l’escola per formar persones que han de viure en un context social i cultural."

El problema que presenta l'educació el simplifica Gimeno Sagrestán(1985) diu que al sistema educatiu, uns estudien l’educació (pedagogs), altres decideixen l’educació (polítics) i altres la realitzen (professors). I afegeixo, uns altres la pateixen (alumnes).
El currículum juntament amb el llibre de text són la causa principal de la desprofessionalització docent, la manca de temps per preparar classes és suma amb molts de continguts. El més fàcil és caure en aquesta pràctica, deixar-nos, no guiar, sino deixarnos en dur completament pel llibre, el que dicta punt per punt, coma per coma. El llibre de text no només fa menys professional al professor sinó que a més fomenta un aprenentatge per memòria. Els conceptes es troben desmenussats, esquematitzats, dividits en molts de subtemes i així, no s'apren a relacionar, ni tans sols es plantejan problemàtiques. El llibre ens ho dona fet i el meu mestre em mana a copiar.

http://www.flickr.com/photos/ebolasmallpox/2822362178/sizes/m/in/faves-68845901@N07/

Quan parlem del currículum d'educació infantil partim de la idea que és una etapa amb identitat pròpia i per tant, es troba regulada segons les seves necessitats per la LOE i és diferent que primària o secundària Els alumnes d'eduación infantil es caracteritzen per una necessitat individualitzada del aprenentatge perquè requereixen gran atenció i un gran esforç orientatiu. Amb el currículum es pretén aconseguir un desenvolupament integral i harmònic de la persona en els diferents àmbits, com el físic, el motòric, l'emocional, l'afectiu, social i el cognitiu, segons defen Isabel Solé, d'aquesta manera es facilitarà l'adquisició de les competències bàsiques que serviran de base i sustento dels objectius didàctics del nostre alumnat al llarg de la seva educació obligatòria.
Com que no és una etapa obligatòria, el currículum sí que fa el paper d'eina del professorat però no el limita tant com a les següents fases. Els professors d'educació infantil potser, són els que més possibilitats tenen de proposar projectes, pràctiques diferents i reflexives, que estimulin l'alumnat, en definitiva, ensenyar per competències i de manera significativa.

http://www.flickr.com/photos/anover_de_tajo/6168387777/sizes/m/in/faves-68845901@N07/
Aprenen hàbits d'higiene, companyonia, habilitats motòriques, empatia, etc. i als professors no els sap greu "perdre el temps" fent una classe així de diferent i necessària.

S'entén que als nostres col·legis, a les nostres aules, els professors ensenyen el que és més adient per als seus alumnes tanmateix, sabem que de vegades feim aprendre, sobretot, actituds negatives. No volem que els nostres alumnes aprenguin que cridant s'obté respecte, que et facin cas o t'escoltin, és per això que no podem demanar res cridant! Encara que vulguem silenci. Pot ser ho trobarem normal demanar silenci cridant si la classe no para de fer soroll, o no ho solem fer però, la classe s'estava descontrolant massa i ens hem deixat endur per la impotència de que no et facin cas. Hem d'anar molt en compte en comportaments habituals, rutinaris que no fomenten res bó als discents.
Hi hi mil exemple. No ens adonem però, diguent a classe "diga-li a la teva mare que t'ha de cosir aquesta bata" feim una diferenciació molt sexista del que s'enten que una mare ha de fer, per què no pot encarregar-se el seu pare de la bata? Hem d'anar en compte.

Com a exemple del que no s'ha de fer us deixo aquest vídeo que varem veure a classe de na Gemma:

http://www.youtube.com/watch?v=Y7qwcELSJXw

A aquest professor li sembla bona idea demanar a aquest nen que faci d'apuntador, pensa que així la classe guardarà calma però el que està fent realment és complicar-li la existència a aquest pobre nen. El nen sent el deure de fer el que li ha manat el seu professor, sent el deure de fer allò que és correcte i, sense cap mirament executa allò que li han manat. El pitjor és que quan torna el professor ni tans sols fa una ullada a la pissarra per veure qui "s'ha portat malament", això crea al nen una gran incertesa i frustració i, pot ser, pèrdua del respecte del seu injust professor.

És diferent el que volem fer del que en realitat feim.


(Demano perdò per la incoherència dels espais entre paràgrafs, no entenc per què surt tan arbitrari i no ho sé posar millor).