Al començament de curs, quan ens varem plantejar quina es la importància del món presencial i el món virtual, no ens adonaven de la repercussió que les noves tecnologies de la comunicació i de la informació tenen a les nostres vides, simplement pel fet d’haver nascut en aquesta època on gairebé tothom coneix i sap utilitzar un ordinador. El que no ens podíem imaginar va ser el mar de possibilitats per aprendre que ens oferien, que eren al nostre abast i ni tan sòls ho sabíem.
 |
| El món de l'educació que concebíem. Encara trobàvem equiparat els dos móns perquè teníem inconscientment, una mentalitat tradicional, fruit del pas en la nostra escolarització. |
No cal ser un gran informàtic, no cal comprar programes capdavanters i costosos, no cal un rodatge d’anys d’experiència amb aquest programes, no cal. Parlo dels programes de la web, son programes online. Només cal que sàpigues que hi són, explorar sense por i, exprimir-los al màxim. Durant les classes de “Bases Didàctiques i Disseny Curricular” hem treballat de valent, molt, i també amb aquests programes gràcies a la nostra professora Gemma T. Que ens va obrir els ulls cap a una nova manera d’aprendre i treballar.
Hem elaborat des d’una senzilla composició audiovisual ( el nostre primerenc PhotoPeach) fins a vídeos propis protagonitzat per nosaltres (vídeo que he penjat al final d’aquesta entrada). Amb aquestes eines em sigut capaces d’expressar el que realment opinem sobre l’educació, compartir les nostres experiències personals, desenvolupar la nostra creativitat i, el més important de tot, hem après a crear activitats encaminades en educació i a aprendre com s’ha d’emprar la tecnologia a les nostres futures classes de manera coherent.
 |
| Aquest és el nostre actual PLE (Entorn personal d'aprenentatge), després d'aquesta grata experiència de treball amb Gemma. Feu click per ampliar. |
Ara comprenc la necessitat de treballar amb TICs des de ben petits, els alumnes d’aquestes generacions són a un món on cal dominar la tecnologia per tant, els hem d’ensenyar a utilitzar-la per a fins didàctics, per al propi aprenentatge, per a que construeixin el seu propi coneixement i que siguin autònoms i protagonistes.
Definitivament la tecnologia ha de transformar l’educació però s’ha d’anar amb compte, no podem entendre que havent a classe una pissarra electrònica o una espai amb ordinadors al centre, estiguem treballant les TICs adequadament. Una pissarra no deixa de ser una pissarra, hem de tenir molta cura de no caure en l’error de fer el de sempre. L’aprenentatge ha de ser significatiu i no memorístic, mai fer una copia, mai donar-li el treball mig fet, per aprendre han de reflexionar ells, han de treballar ells, han de donar possibles solucions ells, han de fer preguntes ells... si no els estimulem i ens dediquem a guiar-los en el camí del coneixement mai assumiran i entendran els conceptes, perquè no tractaran la informació amb significativitat.
Així ho entenc perquè així ho he viscut en primera persona en aquesta assignatura, perquè he treballat des de la reflexió gràcies a aquest bloc i he tingut els meus pensaments millor ordenats que mai. També, al ser de caire públic, m’he sentit més compromesa i he dit el que penso certament, i no m’he sentit cohibida per dir el que penso i sento perquè no crec que estigui gaire malament encaminada. Sé que pot haver gent que no correspongui amb el meu parer, tanmateix no em fa vacil·lar en el meu propòsit i en la meva concepció de com l’educació hauria de ser i com un mestre ha de treballar amb professionalitat. Ho defenso 100%, és per això que ho reivindico a la xarxa, perquè cal millorar.
Els reptes que em plantejo com a futura mestra és això, ser capaç de treballar tot el potencial que un nen conté, incitar el desig per aprendre, treballar amb flexibilitat respectant les intel·ligències múltiples, utilitzar les TICs adequadament, estimular la seva creativitat, atendre la diversitat...
En definitiva, una mestra que compleixi el vertader perfil docent del s.XXI. Sé que no és un repte senzill, sé que serà fruit d’un treball constant i amb necessària motivació, que requereix compromís i un formació integral al llarg de tota la meva vida però... qui va dir que ser mestre era fàcil?
...no saben el que diuen.
...no saben el que diuen.
Aquest és el vídeo que varem crear el meu grup i jo per reflexionar i valorar l'experiència del primer curs d'Educació Infantil en Bases Didàctiques i Disseny Curricular.
Només em queda donar les gràcies a la gent que es pren la molèstia en llegir els meus pensaments i ho respecta, i a la meva professora, la meva guia.
