lunes, 31 de octubre de 2011

UN BON APRENENTATGE

Per a que un nen sigui capaç d'aprendre, entendre i copsar bé durant el seu aprenentatge, s'han de donar un seguit de pautes o principis per a que siga significatiu. Aquesta és la clau, que els nens comprenguin el sentit de les coses, que puguin interpretar de diferents maneres, que hi hagi més d'un punt de vista, aplicar-ho a casos i a la vida, que puguin fer-ho i sentir-ho. Com deien els grecs "no s'aprèn repetint i copiant, de memòria, sinó quan fem, quan ens emocionem" i aquesta és L'essència, palpar la realitat per a comprendre, així doncs, és evident la necessitat d'on nou model.
Cal un nou plantejament en la docència si realment el que volem és ensenyar i preparar els nostres fills per a la vida, per a la realitat imprevisible i inevitablement complexa.


Ara explicaré els principis que requereix una bona educació, una educació útil, de veritat. Per començar, s'han de tenir molt en compte els esquemes de coneixement dels nens. Aquestos esquemes són un conjunt emmagatzemat de idees i pensaments pròpies sobre un mateix i el seu entorn, és a dir, conté la informació bàsica que cadascú pot recórrer per a relacionar nova informació entrant. Comprenent aquest terme podem intuir que l'ensenyament ha de tenir en compte els coneixements previs de cada alumne, per a saber com explicar els punts didàctics que ha d'assolir. 


Per a construir un bon coneixement s'ha de tenir una bona base, com diu Zabala "A lo largo de la vida, estos esquemas se revisan, se modifican, se vuelven más complejos y adaptados a la realidad y más ricos en relaciones. Si esto es así, cualquier nuevo aprendizaje deberá <<construir-se>> desde esquemas existentes." 
  El terreny on ocorre l'aprenentatge és la zona desenvolupament proper que no és més, que el camí entre el que un nen ja sap, el que ha de saber, la nova informació i que, amb ajuda, aprendrà. Aquest és el paper del docent, entendre el punt de partida del discent i elaborar un camí cap a l'aprenentatge adient per a ell.Ha d'haver un anàlisi, s'ha de incitar la connexió entre el nou coneixement i el previ. El nen ha de formular una vinculació profunda. 



Tanmateix per molta professionalitat i intencionalitat del professor si l'alumne no presenta una bona disposició per aprendre, si no té ganes, difícilment es farà el contingut significatiu per a ell; tot depèn de la part emocional d'aquest. Si té totes les necessitats bàsiques cobertes com ara trobar-se a gust al col·legi, tenir una bona socialització amb els companys, si té estima de si mateix, bon autoconcepte, ha de sentir l'aprovació i seguretat, si és un boix motivat i optimista, si a casa en tenen cura de la seva higiene, alimentació i afecte filio-paternal. Són aspectes que un nen necessita indispensablement per a ser feliç i, per conseqüent per a poder aprendre profundament.



No hem d'oblidar la part de la reflexió sobre el propi aprenentatge, si comprenem com aprenem no només s'aprèn de manera més significativa sinó que a més, facilita el nou aprenentatge perquè es té major consciència per avaluar si el resultat és positiu o negatiu i considerar si cal precedir d'una altra manera.


A l'hora d'aprendre competències bàsiques l'ensenyament pot ser flexible perquè l'alumnat no té gairebé coneixements previs, per això amb ajuda de proves per a comprovar si s'està portant a terme una bona metodologia es pot considerar si cal un nou replantejament de com s'ha d'ensenyar una competència en concret. 

Hem de tenir en compte que cada alumne té un nivell de desenvolupament, cadascú té una capacitat cognitiva i això esdevé, o hauria de esdevenir un problema a l'aula. Com podem fer aprendre a un grup d'alumnat competències concretes? això és possible adoptant el sistema d'aprenentatge mitjançant intel·ligències múltiples del Dr. Howard Gardner. Aquest model defensa una intel·ligència ramificada i no unitària.



Tots els alumnes són diferents i tenen maneres diferents d'aprendre, cadascú té en potencia unes  habilitats amagades que s'han de explotar per arribar a una optimització de la seva capacitat. Alguns son mes musicals, altres aprenen millor tenint referències visuals, uns altres dominen la lògica matemàtica i per el contrari altres entenen i s'expressen molt bé amb les llengües. En conjunt les intel·ligències de Howard són 8, (La intel·ligència lingüística-verbal, La intel·ligència física, La intel·ligència lògica-matemàtica, La intel·ligència espacial, La intel·ligència musical, la ecològica, la inter-personal i la personal).

I per finalitzar, farè esment a un fragment del blog Educadores hoy ,on diuen "Y ya no quieren repetir las tablas de multiplicar, ya no quieren saberse la lista de los reyes Godos… quieren comprender, vivir, tener un futuro, crear, improvisar. Eso se tiene que enseñar en la escuela, pero tal y como vamos a empezar no sé si lo vamos a conseguir."  És a dir, cal una nova educació amb diferents metodologies i, a més a més, una educació adecuada a tothom on es desenvolupin i s'estimulin els diferents tipus de intel·ligències.  










lunes, 24 de octubre de 2011

ELS REPTES DE L'EDUCACIÓ


Si mirem endarrere de segur conclourem que, al llarg del temps, l'educació ha millorat, i molt, tots sabem que encara hi queda molt camí per a recórrer i que encara hem de creure i somiar amb el ideal, és assolible però calen recursos i molt de compromís.
Des de que l'educació era supèrflua o només un privilegi que molt pocs es podien permetre fins als nostres temps, hem d'agrair un seguit de lleis que van fer possible el que avui tenim, tot i les seves mancances, ens podriem trobar en una situació pitjor.

La qualitat del mètode educatiu va ser completament qüestionada i objecte de preocupació a Espanya per primera vegada a finals de la dictadura franquista, allà cap als anys 1970 quan l'educació va passar a ésser obligatòria fins als catorze anys amb la llei general de l'educació (LGE). La població espanyola d'un 70% d'analfabetisme va aconseguir una escolaritat del 100%. També es va intentar elaborar una Formació Professional (FP) més adequat a la demanda del mercat laboral, a més del Batxillerat Unificat Polivalent (BUP). Per accedir a la universitat s'havia de cursar el COU, que era un curs orientatiu universitari i totalment propedèutic, és a dir, només tenia sentit fer-ho si el següent pas era la universitat. Avui dia, el batxillerat podria ser l'equivalent al COU només en el sentit que precedeix la universitat perquè aquests dos anys de preparació, tant si desitjas matricular-te com a universitari com si no, serveix i molt per a la teva formació personal, a aconseguir una maduració personal i elaborar un pensament de pes.

Més endavant es va derogar aquesta llei per promulgar la LOGSE al 1990, la llei orgànica del sistema educatiu que va proposar un sistema educatiu basat en els principis i els drets bàsics del sistema polític del moment: democràtic i socialista. D'aquesta manera es van fer els primers intents per a estructurar una educació especial, per al discent amb discapacitats. Tot i els intents de millora, aquesta llei no va tenir en compte que escolaritzaven més alumnat dels que podien abastar: l'educació va ser obligatòria fins als setze anys i això va esdevenir un problema de recursos que encara arrosseguem any rere anys. Amb el propòsit de millorar la qualitat de l'educació es va proposar una nova llei l'any 2002, la llei orgànica de qualitat de l'educació (LOCE). El problema era que s'entenia la qualitat com a producte no com a procés general, es defenia amb caire constructivista, tanmateix, no ho era pas, ja que, valorava el contingut. Per sort, no va arribar a aplicar-se per un reial decret i es va donar pas a la llei actual estatal, la LOE, llei orgànica de l'educació.
S'entén la LOE com a filla de la LOGSE perquè conté l'esperit constructivista i que no només es preocupa de la formació i competències, sinó que pretén una formació més democràtica, amb igualtat i tolerància que formi integralment. Suposadament, aquest model d'ensenyança ha de ser suficientment flexible per a poder adaptar-se a les necessitats de cada alumne amb un ventall d'eines a disposició del professor per a formar i treure el màxim rendiment de cadascú.

Això, la teoria, queda molt bé de dir, però malauradament topem amb una altra realitat. El fet és que no hi ha recursos suficients per a finançar una educació de qualitat. Es pot dir més alt però no gaire més clar. També és cert que el rol del professor és plenament important per a arribar a gaudir d'una educació de qualitat però, si aquests no tenen els medis per a treballar poques meravelles poden fer.
Cert que hi ha professors que cada vegada perden la passió que possiblement van tenir algun dia, cert que ens trobem casos de professors que no haurien de treballar en la docència, cert que hi ha professors que no saben com preparar classes, i fins i tot, d'aquells que no entenen del tot el que significa el respecte, però també els hi ha d'aquells que volen però no poden, professors amb vocació i professionalitat, d'aquestos que ens fan falta però que no poden donar el seu potencial perquè senzillament no donen a l'abast o no disposen dels medis adients. Molts desitgen adoptar les TICS a les seves classes, i fer dels alumnes els veritables protagonistes del seu aprenentatge, hi ha professors d'aquells que defensen el medi ambient i donen valors importantíssims a la nostra jove població, professors que valen or com a persones i enriqueixen l'experiència educativa dels nens i, els més valuosos al meu parèixer, professors compromesos en formar-se contínuament i ser capdavanters en metodologies que donin resultats.

Com podem exigir que els docents siguin professionals quan la nostra societat, o bé, diguem els qui ens representen, pensen en l'educació com una despesa de dubtosa necessitat i no com a una inversió que enriqueix a tothom i la nostra cultura? Podem seguir queixant-nos, o bé, podem obrir els ulls.


Considero eloqüent aquesta imatge perquè em fa pensar en la situació actual dels nostres col·legis. Pretenem molta qualitat però no li donem tota la importància que mereix una bona educació perquè no s'inverteixen els recursos necessaris. Pensem que és suficient però en realitat els nostres nens van a classes tant "pobres" com aquesta. Esper que s'entengui la metàfora.
http://www.flickr.com/photos/lord_yo/3611750710/  

lunes, 17 de octubre de 2011

L'ESCOLA DE DUES SOCIETARS MARCADES PER EL TEMPS



A la societat industrialitzada del segle XIX els mestres eren els únics que posseïen el coneixement, eren molt autoritaris i la seva feina consistia en transmetre la informació als alumnes que eren tabules rasses, la seva participació a l'escola, si es pot dir d'aquesta manera, era merament passiu. Es limitaven a callar, escoltar, copiar i memoritzar. L'alumnat no sap res i, per tant, no cal que aporti res a la classe i no el deixen interactuar. A partir d'un llibre de text s'impartien les classes i era l'únic currículum, el punt de partida i el punt d'arribada on el que es pretenia durant el curs és que la teoria s'aprengui i s'avaluï a partir d'exàmens finals classificadors: aprovat, no aprovat; llest, ase; bon nen que ha estudiat, nen dolent que no estudia. Els hi demanen els conceptes teòrics del llibre de diferents assignatures que limiten el coneixement i la realitat. D'aquesta manera d'ensenyar podem sospitar que tampoc aprenien gaire i que, obviament no ho feien amb gust.



El que s'intenta a les nostres escoles del segle XXI són classes més amenes, amb professors més tolerants i versàtils que entenguin les necessitats dels nens, la importància de la motivació, el coneixement previ de l'alumnat... en definitiva, que siguin més professionals. Els docents d'avui no només ensenyen a llegir, a escriure i a memoritzar, els ensenyen a construir el coneixement i a qüestionar la realitat activant la seva curiositat. És així com els nens es fan més partícips a la seva educació i aprenen conceptes i valors, reben una formació integral com a persones. Les avaluacions també hi apareixen però amb un caire regulador, com si fos una mena de prova del cotó per esbrinar si el treball que es fa a classe és l'adequat i serveix per a assolir el coneixement que s'ha pautat des del principi. Gràcies amb l'ajuda de les noves tecnologies de la comunicació i de la informació tenim vies diferents per animar els alumnes a un aprenentatge enriquidor més autònom i sense límits. Tot plegat, és el que ens agradaria en teoria, que l'ensenyança fos més adequada i més professional però queda encara molt de camí per recórrer, molt d'esforç per part de tothom per canviar les costums, desfer-nos de la comoditat del que ja es fa perquè sempre s'ha fet així i començar noves formes d'aprendre, al cap i a la fi, som a la societat del coneixement.

http://www.flickr.com/photos/sanjoselibrary/3887312861/sizes/m/in/photostream/

lunes, 10 de octubre de 2011

El PLE

http://www.flickr.com/photos/surfzone/3694534592/sizes/m/in/photostream/ 


L'entorn personal d'aprenentatge de cadascú podríem dir que depèn de dos tipus de móns, el món virtual i el món presencial. El món presencial, avarca totes les maneres convencionals d'aprenentatge, activitats en les quals s'empra llibres, llapispissarres, aules, professors i escoles convencionals. També es tenen com a font d'informació o model a imitar la família i els amics.


D'altra banda tenim el món virtual, que ens dona un nou i ample ventall de possibilitats il·limitades de coneixement. Ens facilita eines de diferents tipus. Eines de creació d'informació, de documents, d'objectes; eines d'accés a l'informació, cercadors com per exemple el famós google. També tenim eines de relació que engloben tres subgrups: socials que serveixen en essència per socilitzar-se amb els nostres coneguts., les eines per compartir objectes de tota mena i les eines per compartir enllaços. Amb totes aquestes possibilitats reals i actuals hauríem de poder aprendre més i millor, aprendre sobre molts temes, assabentar-nos d'allò que ens sembla interessants i, és aqui on ha d'intervindre un bon mestre que motivi els nens, que de maneres diferents i més amenes ensenyi com i quant es pot aprendre, facilitant eines necessàries per això, en col·legis adaptats als temps que corren.
Hi ha moltes maneres d'aprende, no només a l'escola asseguts i escoltant.

lunes, 3 de octubre de 2011

En aquest bloc presentaré tots els treballs demanats a classe durant el primer curs de bases didàctiques i disseny curricular del grau d'educació infantil que ens donarà na Gemma.