Primer curs d'Educació Infantil: L'ESCOLA DE DUES SOCIETARS MARCADES PER EL TEMPS

A la societat industrialitzada del segle XIX els mestres eren els únics que posseïen el coneixement, eren molt autoritaris i la seva feina consistia en transmetre la informació als alumnes que eren tabules rasses, la seva participació a l'escola, si es pot dir d'aquesta manera, era merament passiu. Es limitaven a callar, escoltar, copiar i memoritzar. L'alumnat no sap res i, per tant, no cal que aporti res a la classe i no el deixen interactuar. A partir d'un llibre de text s'impartien les classes i era l'únic currículum, el punt de partida i el punt d'arribada on el que es pretenia durant el curs és que la teoria s'aprengui i s'avaluï a partir d'exàmens finals classificadors: aprovat, no aprovat; llest, ase; bon nen que ha estudiat, nen dolent que no estudia. Els hi demanen els conceptes teòrics del llibre de diferents assignatures que limiten el coneixement i la realitat. D'aquesta manera d'ensenyar podem sospitar que tampoc aprenien gaire i que, obviament no ho feien amb gust.

El que s'intenta a les nostres escoles del segle XXI són classes més amenes, amb professors més tolerants i versàtils que entenguin les necessitats dels nens, la importància de la motivació, el coneixement previ de l'alumnat... en definitiva, que siguin més professionals. Els docents d'avui no només ensenyen a llegir, a escriure i a memoritzar, els ensenyen a construir el coneixement i a qüestionar la realitat activant la seva curiositat. És així com els nens es fan més partícips a la seva educació i aprenen conceptes i valors, reben una formació integral com a persones. Les avaluacions també hi apareixen però amb un caire regulador, com si fos una mena de prova del cotó per esbrinar si el treball que es fa a classe és l'adequat i serveix per a assolir el coneixement que s'ha pautat des del principi. Gràcies amb l'ajuda de les noves tecnologies de la comunicació i de la informació tenim vies diferents per animar els alumnes a un aprenentatge enriquidor més autònom i sense límits. Tot plegat, és el que ens agradaria en teoria, que l'ensenyança fos més adequada i més professional però queda encara molt de camí per recórrer, molt d'esforç per part de tothom per canviar les costums, desfer-nos de la comoditat del que ja es fa perquè sempre s'ha fet així i començar noves formes d'aprendre, al cap i a la fi, som a la societat del coneixement.