lunes, 31 de octubre de 2011

UN BON APRENENTATGE

Per a que un nen sigui capaç d'aprendre, entendre i copsar bé durant el seu aprenentatge, s'han de donar un seguit de pautes o principis per a que siga significatiu. Aquesta és la clau, que els nens comprenguin el sentit de les coses, que puguin interpretar de diferents maneres, que hi hagi més d'un punt de vista, aplicar-ho a casos i a la vida, que puguin fer-ho i sentir-ho. Com deien els grecs "no s'aprèn repetint i copiant, de memòria, sinó quan fem, quan ens emocionem" i aquesta és L'essència, palpar la realitat per a comprendre, així doncs, és evident la necessitat d'on nou model.
Cal un nou plantejament en la docència si realment el que volem és ensenyar i preparar els nostres fills per a la vida, per a la realitat imprevisible i inevitablement complexa.


Ara explicaré els principis que requereix una bona educació, una educació útil, de veritat. Per començar, s'han de tenir molt en compte els esquemes de coneixement dels nens. Aquestos esquemes són un conjunt emmagatzemat de idees i pensaments pròpies sobre un mateix i el seu entorn, és a dir, conté la informació bàsica que cadascú pot recórrer per a relacionar nova informació entrant. Comprenent aquest terme podem intuir que l'ensenyament ha de tenir en compte els coneixements previs de cada alumne, per a saber com explicar els punts didàctics que ha d'assolir. 


Per a construir un bon coneixement s'ha de tenir una bona base, com diu Zabala "A lo largo de la vida, estos esquemas se revisan, se modifican, se vuelven más complejos y adaptados a la realidad y más ricos en relaciones. Si esto es así, cualquier nuevo aprendizaje deberá <<construir-se>> desde esquemas existentes." 
  El terreny on ocorre l'aprenentatge és la zona desenvolupament proper que no és més, que el camí entre el que un nen ja sap, el que ha de saber, la nova informació i que, amb ajuda, aprendrà. Aquest és el paper del docent, entendre el punt de partida del discent i elaborar un camí cap a l'aprenentatge adient per a ell.Ha d'haver un anàlisi, s'ha de incitar la connexió entre el nou coneixement i el previ. El nen ha de formular una vinculació profunda. 



Tanmateix per molta professionalitat i intencionalitat del professor si l'alumne no presenta una bona disposició per aprendre, si no té ganes, difícilment es farà el contingut significatiu per a ell; tot depèn de la part emocional d'aquest. Si té totes les necessitats bàsiques cobertes com ara trobar-se a gust al col·legi, tenir una bona socialització amb els companys, si té estima de si mateix, bon autoconcepte, ha de sentir l'aprovació i seguretat, si és un boix motivat i optimista, si a casa en tenen cura de la seva higiene, alimentació i afecte filio-paternal. Són aspectes que un nen necessita indispensablement per a ser feliç i, per conseqüent per a poder aprendre profundament.



No hem d'oblidar la part de la reflexió sobre el propi aprenentatge, si comprenem com aprenem no només s'aprèn de manera més significativa sinó que a més, facilita el nou aprenentatge perquè es té major consciència per avaluar si el resultat és positiu o negatiu i considerar si cal precedir d'una altra manera.


A l'hora d'aprendre competències bàsiques l'ensenyament pot ser flexible perquè l'alumnat no té gairebé coneixements previs, per això amb ajuda de proves per a comprovar si s'està portant a terme una bona metodologia es pot considerar si cal un nou replantejament de com s'ha d'ensenyar una competència en concret. 

Hem de tenir en compte que cada alumne té un nivell de desenvolupament, cadascú té una capacitat cognitiva i això esdevé, o hauria de esdevenir un problema a l'aula. Com podem fer aprendre a un grup d'alumnat competències concretes? això és possible adoptant el sistema d'aprenentatge mitjançant intel·ligències múltiples del Dr. Howard Gardner. Aquest model defensa una intel·ligència ramificada i no unitària.



Tots els alumnes són diferents i tenen maneres diferents d'aprendre, cadascú té en potencia unes  habilitats amagades que s'han de explotar per arribar a una optimització de la seva capacitat. Alguns son mes musicals, altres aprenen millor tenint referències visuals, uns altres dominen la lògica matemàtica i per el contrari altres entenen i s'expressen molt bé amb les llengües. En conjunt les intel·ligències de Howard són 8, (La intel·ligència lingüística-verbal, La intel·ligència física, La intel·ligència lògica-matemàtica, La intel·ligència espacial, La intel·ligència musical, la ecològica, la inter-personal i la personal).

I per finalitzar, farè esment a un fragment del blog Educadores hoy ,on diuen "Y ya no quieren repetir las tablas de multiplicar, ya no quieren saberse la lista de los reyes Godos… quieren comprender, vivir, tener un futuro, crear, improvisar. Eso se tiene que enseñar en la escuela, pero tal y como vamos a empezar no sé si lo vamos a conseguir."  És a dir, cal una nova educació amb diferents metodologies i, a més a més, una educació adecuada a tothom on es desenvolupin i s'estimulin els diferents tipus de intel·ligències.  










No hay comentarios:

Publicar un comentario