ENSENYAR A L'EDUCACIÓ INFANTIL

Quina és la importància de l'educació en edats tant tempranes? 

http://www.flickr.com/photos/amishsteve/76741449/sizes/m/in/faves-68845901@N07/

Em refereixo a l'educació infantil, actualment, aquella que atén a nens i nenes des del naixement fins als sis anys d'edat. S'ordena en dos cicles: el primer comprèn fins als tres anys i el segon de tres anys fins als sis anys.
Les primeres escoles infantils varen sorgir per necessitats de les famílies, els calia que algú cuidesés els seus fills durant unes hores. Així sorgeixen les primeres institucions benèfiques o d'assistència però, no destinades explícitament a l'educació en cap dels seus sentits. Si els nens aprenien era colateral, no era la finalitat d'aquestes primeres organitzacions i si ho eren, deuria ser per voluntat pròpia de les persones encarregades de cuidar els nens, persones afectives i també implicades en el creixement i maduració dels nens que tenien al seu càrrec.


Ja des del començament de la història pedagogs i autors destacats consideraven la importància d'una educació feta a mesura per als nens més petits, en general els primers anys, fins arribar als 6-7, que és quan són més receptius i es troben en l'edat propícia per a descobrir aprenent.  


Un dels més coneguts va ser Quintiliano Marco Fabio, que propugnà una educació infantil en la idea que els primers aprenentatges són els més consistents i perdurables per tant, era necessari un aprenentatge formal per als infants.
Rousseau deia que no hi hem d'omplir de coneixements la ment infantil, el que és important és que els nens puguin jutjar i valorar el seu voltant. Per tant, es tracta més del desenvolupament de capacitats i habilitats que la transmissió de coneixement.
Aquest pedagog va ser qui va inspirar a posteriors com Froebel, figura pedagògica més important del segle XIX, les idees del qual defenien nous mètodes adaptats al nen i per suposat, eren de caràcter educatiu. A banda d'aquests, molts autors van defendre aquest paradigma fins al punt que, a l'actualitat encara és uns dels temes més a tractar per la seva controvèrsia.


La LOGSE va ser la primera llei espanyola que va donar a l'educació infantil el reconeixement que li calia, va ser inclosa en els ensenyaments generals del sistema educatiu, juntament amb l'educació primària, l'educació secundària, formació professional i educació universitària. Aquesta llei va madurar fins a l'actual LOE, no era una llei definitiva però, va suposar un gran avanç en l'àmbit infantil.
En l'actualitat l'educació infantil té un caràcter no obligatòri, tanmateix, hi ha places suficients per als demanants de matricula, l'Estat respon a tota la demanda i enten el dret a la escolarització de tots els nostres nens i nenes.


La consideració d'etapa optativa dona lloc a discussió a la comunitat educativa, en àmbit polític i a les famílies. Hi ha un debat sobre quina seria la millor edat per a iniciar-se a l'etapa escolar. No se sap fins a quin punt és beneficiós per als nens anar a l'escola amb menys de 6 anys. 

http://www.flickr.com/photos/lsuchick142/5611306042/sizes/m/in/faves-68845901@N07/
A molts pares els hi dóna una por tremenda deixar els seus petits fills a escoles, pretenen protegir-los d'experiències
dolentes. S'estimarien més tenir-los a casa i cuidar d'ells però, d'aquesta manera no tenen en compte
les necessitats més bàsiques, com ara la de socialització. 

S'opina que els nens de 2 anys, de 4, o fins i tot de 6 anys, són encara massa menuts per afrontar aquest dur i dràstic canvi. Anar a l'escola suposa fer pràctica de moltes activitats que abans ni tans sols els calia entendre, com per exemple, els hàbits sociabilitzadors, conviure amb altres nens, descobrir quin paper exerceixen al seu entorn, aprendre a ser més tolerant i empàtics... són exemples però, no són els únics obstacles que trobaran. 

Imatge

Per altra banda, quant abans es familiaritzin amb aquest entorn, es defèn que més fàcil els hi resultarà aprendre, però també trobant-se a gust amb els companys, amb el professor i amb la institució educativa. Es considera que sobretot als 3 anys, els nens podran enriquir-se molt més en un ambient escolar que no pas a casa. Si es troben amb més nens, poden jugar, compartir, interactuar, etc. adquiriran vivències que l'ajudaran a comprendre's a ell mateix i a la resta. Els nens que no han anat a escola abans del 6 anys i s'enfronta a la primària sense tenir uns conceptes bàsics ho tendran més difícil que nens que ja s'han iniciat, hi ha diferència de nivells i els nens ho poden captar, poden notar la superioritat escolar dels seus companys, com per exemple que uns sàpiguen escriure el seu nom i uns altres que no. Es poden deslligar sentiments de frustració i rivalitats. 


A més a més, un professional, un mestre, sap com guiar els nens, com motivar-los i estimular-los com cal. No vull dir que els pares no puguin ser capaços d'atendre a nivell cognitiu, social, artístic, emocional o físic, tal i com cal als seus fills o, fins i tot, que els hi ensenyin competències. Pot ser sí, però el panorama actual de la nostra societat no facilita, de cap de les maneres, una educació a casa. Els pares han de treballar i els horaris no els hi permeten atendre tot el que els hi agradaria als seus fills. Per això, el paper de l'escola és essencial, indispensable i de gran responsabilitat. 


El treball d'un docent no és gens fàcil. Dia a dia és una lluita contra qualsevol imprevist, "coses del directe", també ha d'organitzar-se perfectament, és a dir, tenir ben clar el què? quan? El per què? com? I on? Tot això, en un terreny gens sòlit, qualsevol programació pot fallar, ha de tenir la capacitat d'autocorrecció i ser flexible si els seus discents ho necessiten. Sense oblidar mantenir un ambient harmònic i adequat per a l'aprenentatge, per descomptat.
No més difícil, però sí de caire diferent, és la feina del mestre d'educació infantil. Partint que els nens no hi estan acostumats a aquest entorn, a la quotidianitat, a la disciplina, a l'ordre... A banda d'educar, els ha de cuidar. És una responsabilitat enorme.
Recomano el llibre Ensenyar i aprendre a l'educació infantil de la nostra conguda Isabel Solé, Teresa Huguet i Eulàlia Bassedas, d'on he tret algunes idees.

http://www.flickr.com/photos/janellie23/5513132299/sizes/m/in/faves-68845901@N07/
Jugant amb plastilina adquireixen habilitats motòriques de precissió a més, desenvolupen la seva creativitat
els, estimulen els seus sentits sensorials i s'ho passen d'allò més bé. 

Gràcies al currículum de la llei actual, LOE, els docents parteixen d'una base per saber què han d'apendre els nens a infantil i com els han d'avaluar, aquest segon punt ja l'hem tractat en una publicació anterior.
La finalitat d'aquesta metodologia és que s'elabori una imatge positiva i equilibrada de si mateixos, adquireixin autonomia personal, descobriran les possibilitats que els ofereix el cos i del moviment aprenent hàbits de control corporal. També pautes elementals de convivència i relació social, com per exemple, aprendre a respectar el diferent, sense excloure la importància de les característiques físiques, socials i culturals del mitjà natural i l'entorn familiar. També, a més d'aquests objectius, es primordial el coneixement de si mateix i l'atutonomia personal, coneixement de l'entorn i el llenguatge. Aprendran actituds, procediments i conceptes amb propostes d'interès i sobretot, significatives.

Imatge
Hàbits d'higiene

Imatge
Hàbits d'higiene

En el primer cicle se centra l'atenció especialment, a l'adquisició d'hàbits elementals de salut i benestar, al control motriu i les seves habilitats manipulatives, desenvolupament del llenguatge, a l'establiment de vincles afectius i el control dels sentiments i emocions i la seva expressió.

La millor manera que aprenguin aquest tipus d'activitats és a partir de rutines, també poden anar acompanyades de cançons, d'aquesta manera s'organitzen i sàpiguen el què han de fer, els hi dóna seguretat perquè saben què fer i per tant, són més participatius

Imatge, A classe fent música.

L'aprenentatge de la lectura i escriptura s'iniciarà en el segon cicle, sempre tenint en compte l'experiència de cada nen com a punt de partida. També s'iniciaran en les habilitats lògic-matemàtiques bàsiques, de les tecnologies de la informació i la comunicació, a més de l'expressió musical i plàstica, també s'aproximen a l'ús oral d'una llengua estrangera.


Hem de tenir en compte en tot moment que  cada nen tindrà unes limitacions, segons la seva maduració personal, que poc a poc aniran desenvolupant els quatre pilars bàsics que ha d'aconseguir l'educació infantil segons J. Delors i, que explica al llibre La educación encierra un tesoro: 

"saber conèixer, saber fer, saber conviure i saber ser." Segonds Delors l'educació infantil és essencial per a l'aprenentatge al llarg de la vida, quant abans comenci el nen a iniciar-se al món educatiu, abans aprendrà sobre les seves necessitats i virtuts, serà capaç d'explotar el seu potencial.

Personalment, m'ha emocionat molt aquest darrer vídeo, m'ha agradat molt l'energia que empeny en ajudar els seus companys a dir bé el nom dels dinosaures, és nota que li agrada el tema i té l'oportunitat d'expressar-ho. El que ja m'ha deixat amb la boca oberta ha sigut al minut 2:00 quan la mestra li fa una pregunta i ell la respon en anglés! Impressionant. També he de confesar que m'agraden els dinosaures, també ha influït :)