Si recordem els nostres anys d'escolaritat, l'escola, l'institut... de segur recordarem com estaven de preocupats els nostres antics professors per apurar el llibre de text, explicar tots els temaris, donar-ho tot, exàmens d'última hora tots junts i amb presses, etc, etc. I de ben segur, quan erem més joves pensàvem "idò, si no dona temps, no feim aquest tema i aquet altre!", a més a més, algun de nosaltres recordarà que el professor de matemàtiques ens va "perdonar" el tema de probabilitats perquè era "menys important"...
Com pot el professor decidir que un tema és menys important? Considero, des de'l meu humil punt de vista, que la probabilitat, probablement, valgui la redundància, és unes de les regles més ùtils per al nostre dia a dia. No és que siga menys important, sinó que era menys contingut teòric i calia sessions de pràctica i això no se sap quan de temps requerirà.
Es cometen aquestes errades per l'estrès que causa el currículum.
Com pot el professor decidir que un tema és menys important? Considero, des de'l meu humil punt de vista, que la probabilitat, probablement, valgui la redundància, és unes de les regles més ùtils per al nostre dia a dia. No és que siga menys important, sinó que era menys contingut teòric i calia sessions de pràctica i això no se sap quan de temps requerirà.
Es cometen aquestes errades per l'estrès que causa el currículum.
 |
| http://www.flickr.com/photos/slipstreamblue/2826080720/sizes/m/in/photostream/ Professora estressada per la quantitat ingent de continguts que ha de donar i la manca de temps. M'agradaria donar èmfasi al detall de la seva cara, per molt que s'ho proposi o vulgui ser ràpida com un raig, ho té força complicat. |
Si us esteu espantant d'aquestes afirmacions és perquè teniu alguna noció sobre el currículum, i teniu una mica d'enteniment.
Què és el currículum?
És un terme de gran controvèrsia, hi ha maneres diferents d'entendre què és el currículum, hi ha tres vessants característiques que las defineix Serafí Antúnez de la següent manera:
És un terme de gran controvèrsia, hi ha maneres diferents d'entendre què és el currículum, hi ha tres vessants característiques que las defineix Serafí Antúnez de la següent manera:
Alguns pensen que el currículum no és més que el contingut, el coneixement que els alumnes han d'aprendre. Per uns altres, el currículum fixa els objectius del curs o l'etapa, és a dir, continguts i actituds en general. I, la definició més encertada s'aproxima a la que fa un profesor en la secundaria:
"El currículum nos habla de qué se debe enseñar pero también de los métodos y estrategias para conseguirlo, así como debe explicitar cómo, cuándo y de qué manera evaluar".
Recomano llegir la seva publicació sobre el currículum, també la de Pedro Villarubia "Maldito curriculum", os deixo un fragment:
"se enseña espíritu crítico,… siguiendo el currículum. Se estudia el mundo cambiante… con el mismo currículum. Se cambia la educación… poco a poco… respetando el currículum. En sesiones de una hora. Con el culo… sentado. Sobre el currículum. Maldito currículum."
En conclusió, el currículum marca els objectius, els continguts, competències, metodologies i criteris d'avaluació. Respon a les preguntes: per a què s'ha d'ensenyar?, què s'ha d'ensenyar?, quan s'ha d'ensenyar?, com s'ha d'ensenyar?, i què s'ha d'avaluar, com i quan? La LOE acull, a trets generals, aquesta definició.
Les característiques del currículum actual són:
-Currículum únic d’etapa: Suposa la no consideració de currículums especials. És un marc únic en el qual s’hi fan les adopcions i mesures de suport necessàries.
-Currículum com a instrument de treball. És un document per a què el professor s'orienti a ell mateix i a la seva practica educativa.
-Un currículum científic. Està basat amb el constructivisme i en bases científiques, persegueix una pràctica pedagògica científica.
-Un currículum sistèmic. Un canvi en algun dels seus elements, implica un canvi en un altre. Si es modifica una part, de segur afecta a una altra i haurem de modificar-la també, tot el que calgui.
- Una gran i continuada formació i professionalització docent. Aquest és un dels grans reptes, és el que hem de defendre. -Currículum obert i flexible. Anteriorment al nostre sistema educatiu, es partia d’una estructura tancada on les decisions del currículum es prenien des de l’Administració, deixant poc marge a les decisions del professor. Ara tenim un model mes obert que dona més marge de decisió al mestre, on es planteja la necessitat d’organitzar un currículum amb diferents nivells de concreció. Per tant, és també un currículum descentraitzat, de gran autonomia.
El currículum és la baula que se situa entre la declaració de principis generals i la seva traducció operacional, entre la teoria educativa i la pràctica pedagògica, entre la planificació i l''acció, entre el qual es rescriu i el que succeeix realment a les aules.
Així doncs, el currículum es concreta per nivells:
-El Ministeri d'Educació i Ciència + Comunitats autònomes. Dicten les bases o objectius més generals.
-El Ministeri d'Educació i Ciència + Comunitats autònomes. Dicten les bases o objectius més generals.
-Els centres educactius fan la concreció curricular.
-L'equip docent elabora el programa d'aula
i si filam més prim, el mestre temporalitza la programació didàctica segons la relaitat de l'aula.
No totes les classes poden seguir el mateix ritme, no tots els nens necessiten la mateixa atenció, és per aixó que els mestres es veuen col·lapsats. Poden fer variacions, triar de ser més innovadors, de fer projectes, ho poden intentar però, sempre els persegueix el currículum i el temps, que avança molt ràpidament. Y "Aixó és una relaitat com un aula." Gemma Tur Ferrer. Aquesta frase la va dir la meva professora de bases didàctiques i disseny curricular durant una classe, si no l'importa li agafo prestada perquè em va agradar el joc de paraules.
És necessari que aprenguin, o si més no, que es donin a classe, tants continguts? Els hi dóna temps d'entendre, assolir i memoritzar tant? Què és realment necessari que aprenguin?
Si fóssim capaços de triar el gra de la palla, veuriem que així, tenim més temps i possiblement aprendran més, amb l'ajuda d'un professor més fresc i eficaç.
És necessari que aprenguin, o si més no, que es donin a classe, tants continguts? Els hi dóna temps d'entendre, assolir i memoritzar tant? Què és realment necessari que aprenguin?
Si fóssim capaços de triar el gra de la palla, veuriem que així, tenim més temps i possiblement aprendran més, amb l'ajuda d'un professor més fresc i eficaç.
En Aprendre i ensenyar a l’Educació Infantil de Eulàlia Bassedas, Teresa Huguet i Isabel Solé, esmentan el següent:
"Podem dir que el currículum són el conjunt de sabers culturals que, en un moment donat, els responsables polítics i els especialistes en educació acorden que cal treballar a l’escola per formar persones que han de viure en un context social i cultural."
El problema que presenta l'educació el simplifica Gimeno Sagrestán(1985) diu que al sistema educatiu, uns estudien l’educació (pedagogs), altres decideixen l’educació (polítics) i altres la realitzen (professors). I afegeixo, uns altres la pateixen (alumnes).
El currículum juntament amb el llibre de text són la causa principal de la desprofessionalització docent, la manca de temps per preparar classes és suma amb molts de continguts. El més fàcil és caure en aquesta pràctica, deixar-nos, no guiar, sino deixarnos en dur completament pel llibre, el que dicta punt per punt, coma per coma. El llibre de text no només fa menys professional al professor sinó que a més fomenta un aprenentatge per memòria. Els conceptes es troben desmenussats, esquematitzats, dividits en molts de subtemes i així, no s'apren a relacionar, ni tans sols es plantejan problemàtiques. El llibre ens ho dona fet i el meu mestre em mana a copiar.
El currículum juntament amb el llibre de text són la causa principal de la desprofessionalització docent, la manca de temps per preparar classes és suma amb molts de continguts. El més fàcil és caure en aquesta pràctica, deixar-nos, no guiar, sino deixarnos en dur completament pel llibre, el que dicta punt per punt, coma per coma. El llibre de text no només fa menys professional al professor sinó que a més fomenta un aprenentatge per memòria. Els conceptes es troben desmenussats, esquematitzats, dividits en molts de subtemes i així, no s'apren a relacionar, ni tans sols es plantejan problemàtiques. El llibre ens ho dona fet i el meu mestre em mana a copiar.
 |
| http://www.flickr.com/photos/ebolasmallpox/2822362178/sizes/m/in/faves-68845901@N07/ |
Quan parlem del currículum d'educació infantil partim de la idea que és una etapa amb identitat pròpia i per tant, es troba regulada segons les seves necessitats per la LOE i és diferent que primària o secundària Els alumnes d'eduación infantil es caracteritzen per una necessitat individualitzada del aprenentatge perquè requereixen gran atenció i un gran esforç orientatiu. Amb el currículum es pretén aconseguir un desenvolupament integral i harmònic de la persona en els diferents àmbits, com el físic, el motòric, l'emocional, l'afectiu, social i el cognitiu, segons defen Isabel Solé, d'aquesta manera es facilitarà l'adquisició de les competències bàsiques que serviran de base i sustento dels objectius didàctics del nostre alumnat al llarg de la seva educació obligatòria.
Com que no és una etapa obligatòria, el currículum sí que fa el paper d'eina del professorat però no el limita tant com a les següents fases. Els professors d'educació infantil potser, són els que més possibilitats tenen de proposar projectes, pràctiques diferents i reflexives, que estimulin l'alumnat, en definitiva, ensenyar per competències i de manera significativa.
Com que no és una etapa obligatòria, el currículum sí que fa el paper d'eina del professorat però no el limita tant com a les següents fases. Els professors d'educació infantil potser, són els que més possibilitats tenen de proposar projectes, pràctiques diferents i reflexives, que estimulin l'alumnat, en definitiva, ensenyar per competències i de manera significativa.
 |
| http://www.flickr.com/photos/anover_de_tajo/6168387777/sizes/m/in/faves-68845901@N07/ Aprenen hàbits d'higiene, companyonia, habilitats motòriques, empatia, etc. i als professors no els sap greu "perdre el temps" fent una classe així de diferent i necessària. |
S'entén que als nostres col·legis, a les nostres aules, els professors ensenyen el que és més adient per als seus alumnes tanmateix, sabem que de vegades feim aprendre, sobretot, actituds negatives. No volem que els nostres alumnes aprenguin que cridant s'obté respecte, que et facin cas o t'escoltin, és per això que no podem demanar res cridant! Encara que vulguem silenci. Pot ser ho trobarem normal demanar silenci cridant si la classe no para de fer soroll, o no ho solem fer però, la classe s'estava descontrolant massa i ens hem deixat endur per la impotència de que no et facin cas. Hem d'anar molt en compte en comportaments habituals, rutinaris que no fomenten res bó als discents.
Hi hi mil exemple. No ens adonem però, diguent a classe "diga-li a la teva mare que t'ha de cosir aquesta bata" feim una diferenciació molt sexista del que s'enten que una mare ha de fer, per què no pot encarregar-se el seu pare de la bata? Hem d'anar en compte.
Hi hi mil exemple. No ens adonem però, diguent a classe "diga-li a la teva mare que t'ha de cosir aquesta bata" feim una diferenciació molt sexista del que s'enten que una mare ha de fer, per què no pot encarregar-se el seu pare de la bata? Hem d'anar en compte.
A aquest professor li sembla bona idea demanar a aquest nen que faci d'apuntador, pensa que així la classe guardarà calma però el que està fent realment és complicar-li la existència a aquest pobre nen. El nen sent el deure de fer el que li ha manat el seu professor, sent el deure de fer allò que és correcte i, sense cap mirament executa allò que li han manat. El pitjor és que quan torna el professor ni tans sols fa una ullada a la pissarra per veure qui "s'ha portat malament", això crea al nen una gran incertesa i frustració i, pot ser, pèrdua del respecte del seu injust professor.
És diferent el que volem fer del que en realitat feim.
(Demano perdò per la incoherència dels espais entre paràgrafs, no entenc per què surt tan arbitrari i no ho sé posar millor).
(Demano perdò per la incoherència dels espais entre paràgrafs, no entenc per què surt tan arbitrari i no ho sé posar millor).
No hay comentarios:
Publicar un comentario